Com més vegades ho veig, més ràbia m'entra per dins. aquest és un dels defectes que sé que tinc: la pujada de la ràbia. Cada cop que sento la notícia, obro alguna pàgina d'internet o veig algun programa en relació a l'atac racista al ferrocarril, m'entra aquest defecte meu i de tants, que intento controlar al màxim.
Se'm fa difícil entendre aquestes actuacions. Ara alguns pensareu: Però si ets psicòleg? Potser sí, però tal i com dic jo, primer sóc persona. Sé que es pot "atenuar" l'atac dient que hi ha un trastorn pel mig, però em sembla tan ruïnós, estrident i animal, com aquest noi, anomenat Sergi Xavier, arriba i es dedica a donar cops de peu i insults a la noia equatoriana.
M'he plantejat mil cops si hi devia haver algú més al vagó, i també, quina hagués estat la meva actuació davant de veure això. No m'ho puc respondre, per mi queda tan lluny la violència que em costa d'empassar.
El motiu, la procedència de la noia. No entenc com als currículums escolars no comencem a incloure que nosaltres, sí, nosaltres els catalans, estem conformats d'un sense fi de barreges i combinacions impressionants. Només cal atendre a l història de la península ibèrica: que si celtes, que si ibers, que si grecs, que si romans, que si musulmans que si .... No entenc om tampoc s'explica com a tema principal les migracions, les diferències nord- sud, el mapa mundial de la distribució de recursos,...
Al cap i a la fi tots sortim pel mateix lloc i acabem al mateix lloc. Potser cal que fem les coses més fàcil no?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario