Uns van i uns venen. Altres s'hi estan una temporada. La vida no és més que això. No, no vull parlar pas dels que marxen per sempre, sinó d'aquells que formen part de les nostres vides un temps i després formen part de les vides d'altres. Avui em ve per escriure aquestes quatre divagacions en dedicació a la història de la vida d'una persona menuda que ara forma part del nostre cercle i que, sembla ser, aviat marxarà geogràficament per formar part d'un altre cercle. Esperava poder veure com anava augmentant la seva vida i la dels del seu voltant, però sembla que no serà així. Espero que un dia, quan ja sigui autònom per poder-ho fer, vingui i ens digui:
- Ep nois!! sóc jo!! aquí em teniu de nou!!.
Com serà ell llavors?. De ben segur com fins ara!! Silenciós però cridaner, agraït però tossut, i carinyós, molt carinyós. Serà tot ell, ni més ni menys. Nosaltres, ja serem una altra història.
A reveure!! i fins molt aviat Telerín!!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario