MIQUEL AMB "Q" DE MIQUEL

Hi estic dacord, en Carod-Rovira no es diu José Luis, sinó Josep Lluis. Suposo que molts no entendreu aquestes primeres frases del post d'avui. Tot ve de la participació d'en Carod al programa de TVE "Tengo una pregunta para usted" (no ho tradueixo perquè sé que tots sabeu que vol dir, oi?, quina gran sort que tenim!!).

En Carod va intentar explicar a dos ciutadans, ambdós de Vqalladolid (quina casualitat), que no es deia José Luís, sinó Josep Lluís. Sembla ser que el noiet més jove ho va acabar entenet, però la vella retrògrada que segur que duu als nets al Licé Français i que d'extraescolar fan anglès a l'acadèmia, no ho va acabr de veure clar, i va acabar acceptant el que molts castellanoparlants de fora de Catalunya no entenen: que la gent per ser d'Espanya NO ha de dur els noms en castellà, o parlar en castellà, i que la vida a Espanya NO només es concep en castellà!!.

Recordo una gran frase d'una diplomada en magisteri cordobesa i amb formació en llenguatge de signes que ens va caure a la colla un estiu ben bé no sabem per què, quan ens va dir: El Catalán es un dialecto del castellano i del francés. ja té sorna la cosa!! que a sobre de dir-ne dialecte ara resulta que hi ha dialectes compartits entre dues llengues, jo ja no sé si vull ser dialecte del franès o dialecte del castellà, potser em poso com a dialecte de l'organyanès (D'Organyà), que jo vaig aprendre de petit. Necessitaria que algún filòleg dels que puguin llegir el blog em digui si existeix algun dialect 50% de dos idiomes, com per exemple el xinès-mongol, o el polaco-hongarès, o `'eno-letó (no val que em digueu l'espanglish ni el galaico-portugués, que crec que queda ben aplès que tenen una realitat individual cadascun).

Mireu si n'és de bo, a mi de vegades quan els dic que el meu nom és Miquel, em diuen:

-Ah, Miguel?

Jo els responc:

- Sí, pero con Q, como Mikel en vasco pero con la sílaba tónica al final.

És bona la història no?? Doncs la majoria m'acaben dient Míkel, com en basc, o sigui, que lo de la síl·laba tònica s´ho passen per on els va bé, i el millor, és que Miguel també té la síl·laba tònica al final,....

Jo sóc i em diuen Miquel, amb Q de Miquel, ni més ni menys, però està clar que ni llegint, la gent em diu pel meu nom real. Un nom que tinc registrat com a tal des del dia que vaig néixer, ja que a mi em van poder inscriure com a Miquel, i no com alguns companys de classe que encara a 1r de BUP al passar la llista eren José Luis, Jorge, Carmen, Joaquín... Espero que ens haguem entès, que al cap i a la fi és el que importa.