A alguns ja us ho hauré explicat, a altres us vindrà de nou. Fa un o dos anys (si no en fa 3), ja no ho recordo massa bé, vaig voler enviar un mail a un amic, concretament al Josep Querol. No recordava l’adreça correcta i vaig improvisar. Vaig pensar que, com jo, tots usàvem el nom i el cognom per fer-nos el mail (mala pensada). Jo, tot decidit, envio el mail a l’adreça inventada, i de cop i volta al cap d’uns dies rebo resposta del Josep.
Em va estranyar que el Josep tardés uns dies en respondre’m. Però quina la meva sorpresa quan obro el mail i em trobo un text similar al següent:
“Bon dia! No sé qui ets, suposo que et deus haver equivocat. Jo no sóc el teu amic Josep, però si sóc en Josep Querol d’Austràlia. Fa molts anys que visc a Melbourne tot i que sóc de Sabadell. M’ha fet molta il·lusió rebre notícies de Catalunya”
La cosa es va quedar així fins que aquest matí he contactat amb el meu amic Josep Querol. El Pepet m’havia enviat un mail anunciant-me que es queda 6 mesos més a Turquia vivint, cosa que m’ha fet molta gràcia perquè m’obre la possibilitat d’anar-me-n’hi de viatge. Doncs bé, a la nit, i després de sopar, he vist que en Josep m’havia fet una salutació pel Messenger, jo, li he contestat expressant-li la meva il·lusió per poder anar a visitar-lo. Quan feia tres ratlles que escrivia, en Josep m’ha respost i m’ha dit:
“Sóc en Josep Querol d’Austràlia”
M’he quedat gelat. Feia més de dos anys que l’atzar havia fet que per una equivocació, jo enviés un mail a un Josep que no era qui jo volia saludar, i ara, de cop i volta, torna a aparèixer en Josep de Melbourne. Hem estat una horeta parlant pel Messenger, ell ha connectat la càmera. És un senyor retirat, tal i com m’ha dit ell, i el seu fill li estava ensenyant a fer funcionar el Messenger.
Hem quedat per anar-nos comunicant i m’ha demanat l’adreça per escriure’ns. El primer que ha fet és donar-me la seva per si mai vaig a Austràlia. Segur que ben aviat tornarem a parlar o potser rebo una carta. Quines coses té l’atzar!!, de cop i volta a les antípodes hi ha una persona amb qui tindrem converses ben apassionants parlant d’Austràlia i de Catalunya: de la Catalunya que ell va deixar fa molts anys, marxant del seu Sabadell natal i anant a espetegar a Melbourne, i de la Catalunya actual que segurament enyora força; i de l’Austràlia desconeguda que apassiona a tants i tants, com a mi, i que el va acollir essent ara casa seva.
Benvingut Josep. Benvingut de nou a Catalunya. A la Catalunya via Messenger.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Nes figura!! "És para mi un orgullo y una enorme satisfacción" (com diria un ser inútil que regeix amb legítimitat franquista la Corona d'un Estat el nom del qual no vull acordar-me)bé per on anàvem...Ah sí! que per a mi és un orgull molt gran que comencis el teu blog citant-me encara que sigui d'una forma anecdòtica.
Et desitjo el millor per aquesta nova aventura i que per molts anys podem llegir les teves experiències i comentaris en aquest blog, un petonàs i una abraçada fortíssima desde terres otomanes!!!
Que bo! Coneixia l'anècdota de fa uns quants anys però no sabia que us havíeu tornat a retrobar. Si es que l'apassionant món d'Internet aconsegueix gairebé l'impossible.
Publicar un comentario