Carta als amics bosnians

MIR, quina paraula tan coneguda i tan estranya a la vegada. PAU, quina paraula tan necessària i tan desconeguda per molts. MIR i PAU són la mateixa paraula en dos idiomes diferents, l’una, la primera, en bosnià. L’altra, la segona, en català.

Aquesta setmana vaig rebre informació de la situació a Kosovo. La resolució pot prendre certs matisos gens agradables. Mentre els kosovars- albanesos aposten per la seva independència, els kosovars pro- Sèrbia volen restar dins de Sèrbia com fins ara. Els primers volen un estat independent fins i tot de forma unilateral. Els segons, si la unilateralitat s’imposa, no restarien sense resposta.

La Bòsnia actual, conformada des de la “Pau” de Dayton, quedà diferenciada en dos grans blocs territorials i humans. Per una banda la confederació Croato- musulmana, on hi viuen la majoria dels bosnians- croats i dels bosnians- musulmans; i la República Srpska, on trobem als bosnians d’orígen o tendència sèrbia.

Les negociacions per Kosovo han de donar fruit ben aviat, sigui del color que sigui i afavoreixi a qui afavoreixi. Des de la República Srpska de Bòsnia, però, ja s’han deixat sentir: si la independència de Kosovo és efectiva, iniciaran tràmits per declarar-se independents de Bòsnia.

Tot això podria semblar poc rellevant, però la rúbrica dona la volta quan ens plantegem que:

- ja la “Pau” de Dayton va deixar una Bòsnia dividida de forma poc equitativa, donat que pobles de majoria musulmana van haver de ser abandonats o la gent fou expulsada, per quedar en zona de la República Srpska, i viceversa

- d’aquests pobles en són originaris gran part dels nostres amics del camp de refugiats de Mihatovici, parlo de pobles com Srebrenica, llar de molts dels refugiats.


- però també parlo de llocs com Sahbegovici, poble de majoria musulmana arrasat per les tropes dels serbis de Bòsnia durant la guerra i on s’està duent a terme el projecte de reconstrucció de Trenkalòs. Aquest poblet idíl·lic, silenciós i relaxant queda a la República Srpska, i això fa patir als nostres amics que hi habiten, sobretot després de l’amenaça dels dirigents serbis de Bòsnia.

Com pot afectar tota aquesta situació?. Com poden sentir-se els nostres amics?. Un altre cop conflicte?. Espero saber-ho ben aviat, un cop puguem fer-los una visita, però de ben segur que no massa bé. Quin serà el dia que els Balcans deixaran de ser aquella zona calenta? Quan podrem fer efectiva la Mir, la Pau,... De moment des d’aquí, tot el nostre suport.

Fins aviat.

Vidimo se uskoro.