miércoles, 16 de abril de 2008

SANT JORDI NOSTRE PATRÓ, EL CAVALLER SENSE POR!!!

El proper 23 d'abril se celebrarà la festivitat de sant Jordi. Pels catalans sant Jordi té, o pot tenir, múltiples sentits. En un primer lloc, i en una vessant més infantil, és una diada de dracs i princeses, de rosers i herois, de còmics i contes.

Pels adolescents és un dia de declaració, reivindicació i festa. La declaració a aquella noia o a aquell noi que ens ha agradat tot el curs però per qui hem esperat tot l’any; la reivindicació dels colors, la cultura i la identitat de la nació catalana; i la festa que suposa fer la parada de roses i llibres per fer el viatge d’esudis a... Itàlia?.

Pels més grans de vegades simbolitza l’obligació d’arribar a casa amb el llibre o la rosa, o potser el gust de triar la rosa més formos i fresca, i el llibre que més identifiqui i sorporengui a la persona aimada.



Des de l’any passat pels urgellencs té algún simbolisme més a part del ja conegut dia del Llibre. Al bell mig del Passeig Joan Brudieu, entre altres parades de llibres, n’hi haurà una de molt especial. Una parada amb un objectiu diferent al lucre o el comercialisme en el que potser s’ha converit la major part de les diades festives. Tindrà un sentit en clau balcànica.

Aquest any, com l’any passat, tindrem una paradeta amb els còmics de Trenkalòs. Aquells còmics de la col·lecció “EL MÓN PER UN FORAT-LLIBRES PER PENSAR” que pretén aproximar els joves i adults als conflictes internacionals i als fets relacionats amb la justícia social que són de difícil comprensió. S'utilitza el còmic per a explicar “el Món per un forat” ja que és una eina que arriba molt bé al públic més jove. El còmic ens serveix com a base per a parlar amb els més joves sobre temes cabdals, i es fa a partir d’històries real relacionades amb el conflicte (sempre els protagonistes dels llibres i les seves històries són histories verídiques), un recull d’informació que contextualitza la situació, fotografies, i propostes d’activitats.
També hi tindrem aquells llibres de fotografies que resumeixen les experiències d’anys darrera d’una càmera, perseguint conflictes i injustícies com “Homenatge a Srebrenica” o “Imkra: històries dels nens soldat”.
I no oblidem el còmics dedicat a una tradició nostra i única, els Castellers, que pretén fer perdurar aquesta festa que descriu bé aquelles característiques que, segons diuen, ens defienixen.

I per què tot aquest revol?. Doncs perquè un grup de 6 alturgellencs marxarà aquest juliol a terres bosnianes amb un grup més nombrós de catalans, per dur a terme tasques de cooperació en un poble assolat per la guerra i la neteja ètnica, o sigui, per l'odi, Sahbegovici; i un camp de refugiats on es dinamitzarà als nens i joves amb diverses activitats, Mihatovici.


I els còmics que hi tenen a veure? Són aquests còmics els que ajuden a finançar part del projecte de reconstrucció i retorn dels refugiats al seu poble, i reverteixen directament en les famílies on s’acullen els joves durant la seva estada. És un motiu prou important, i a sobre fent cultura de còmic i de lectura en llengua catalana, què manca més? Jo penso que aprofitar-ho!!!!.




I on van aquest diners? Aquí....


... i aquí



Feliç diada de sant Jordi.

jueves, 10 de abril de 2008

UNA PINZELLADA SOBRE BÒSNIA


Sí, fa molts dies que no actualitzava. Ja no sé quina raó donar-vos: feina, mandra, deixadesa, altres,... bé, tan se val.

El motiu és ben important i força interessant. Què fer a La Seu un divendres al vespre, com per exemple demà a les 22h?. Doncs facilíssim, al Casal Popular del carrer Canonges es passarà “Una pinzellada sobre Bòsnia”.

El títol és del tot encertat. Després d’aquella guerra, els colors grisos poblaven les terres balcàniques, fins que un grupet de catalans intrèpids es van aventurar a donar color a aquella foscor. Com bé resa la inscripció de la casa: "hem vingut de molt lluny per donar-vos la mà i tots junts hem tocat la PAU"

Fins ara se n’han sortit força bé, i cada cop hi ha més resplendor a la “Bòsnia malferida”, nom del documental que es projectarà demà al vespre, el documental d'en Carles Bosch que ens endinssa en l’”evolució” dels bosnians després de la massacre. Rememorarem la ciutat de Srebrenica i veurem com la intransigència és pot fer mort, per veure també com la diferència pot implicar convivència pacífica.

Tot seguit farem un petit i lleuger col·loqui i si encara ens en queden ganes podrem veure l’audiovisual que vol ser el record dels camps de treball d’aquest passat 2007. Cal dir que, sense voler-ne bacil·lar, és una autèntica joia. Porta el nom de “Pinzells damunt la guerra” i és dolçament trist a la vegada que durament instructiu i emocionalment motivador.

Doncs bé, aquest any aquell petit grup de catalans es veu augmentat per uns quants urgellencs, de la ciutat o de la comarca, que s’aventuren a conèixer tota aquella gent i totes aquelles sensacions: l’Anabel, l’Andrés, la Mireia, el Pau, l’Alba,..., si tot va bé, aviat seran jugant i arrencant somriures als nens i nenes hipotecats per la massacre d’Srebrenica, reconstruint la casa de la iaia Remza a Sahbegovici, poble assolat pel genocidi i la neteja ètnica, l’endemà d’haver fet un corder a la brasa, o passejant pels carrers del barri turc de Sarajevo assaborint un cevapi amb iogurt i un kafa mentres observem la façana de la Biblioteca Nacional de Sarajevo.

Estic molt content i il·lusionat per aquest projecte que començem oficialment demà amb la xerrada- col·loqui, però que esperem que compti amb una continuitat llarga i diversa.

Vidimo se sutra- Ens veiem demà