sábado, 17 de noviembre de 2007

Carta als amics bosnians

MIR, quina paraula tan coneguda i tan estranya a la vegada. PAU, quina paraula tan necessària i tan desconeguda per molts. MIR i PAU són la mateixa paraula en dos idiomes diferents, l’una, la primera, en bosnià. L’altra, la segona, en català.

Aquesta setmana vaig rebre informació de la situació a Kosovo. La resolució pot prendre certs matisos gens agradables. Mentre els kosovars- albanesos aposten per la seva independència, els kosovars pro- Sèrbia volen restar dins de Sèrbia com fins ara. Els primers volen un estat independent fins i tot de forma unilateral. Els segons, si la unilateralitat s’imposa, no restarien sense resposta.

La Bòsnia actual, conformada des de la “Pau” de Dayton, quedà diferenciada en dos grans blocs territorials i humans. Per una banda la confederació Croato- musulmana, on hi viuen la majoria dels bosnians- croats i dels bosnians- musulmans; i la República Srpska, on trobem als bosnians d’orígen o tendència sèrbia.

Les negociacions per Kosovo han de donar fruit ben aviat, sigui del color que sigui i afavoreixi a qui afavoreixi. Des de la República Srpska de Bòsnia, però, ja s’han deixat sentir: si la independència de Kosovo és efectiva, iniciaran tràmits per declarar-se independents de Bòsnia.

Tot això podria semblar poc rellevant, però la rúbrica dona la volta quan ens plantegem que:

- ja la “Pau” de Dayton va deixar una Bòsnia dividida de forma poc equitativa, donat que pobles de majoria musulmana van haver de ser abandonats o la gent fou expulsada, per quedar en zona de la República Srpska, i viceversa

- d’aquests pobles en són originaris gran part dels nostres amics del camp de refugiats de Mihatovici, parlo de pobles com Srebrenica, llar de molts dels refugiats.


- però també parlo de llocs com Sahbegovici, poble de majoria musulmana arrasat per les tropes dels serbis de Bòsnia durant la guerra i on s’està duent a terme el projecte de reconstrucció de Trenkalòs. Aquest poblet idíl·lic, silenciós i relaxant queda a la República Srpska, i això fa patir als nostres amics que hi habiten, sobretot després de l’amenaça dels dirigents serbis de Bòsnia.

Com pot afectar tota aquesta situació?. Com poden sentir-se els nostres amics?. Un altre cop conflicte?. Espero saber-ho ben aviat, un cop puguem fer-los una visita, però de ben segur que no massa bé. Quin serà el dia que els Balcans deixaran de ser aquella zona calenta? Quan podrem fer efectiva la Mir, la Pau,... De moment des d’aquí, tot el nostre suport.

Fins aviat.

Vidimo se uskoro.

lunes, 5 de noviembre de 2007

EN JOSEP QUEROL D'AUSTRALIA

A alguns ja us ho hauré explicat, a altres us vindrà de nou. Fa un o dos anys (si no en fa 3), ja no ho recordo massa bé, vaig voler enviar un mail a un amic, concretament al Josep Querol. No recordava l’adreça correcta i vaig improvisar. Vaig pensar que, com jo, tots usàvem el nom i el cognom per fer-nos el mail (mala pensada). Jo, tot decidit, envio el mail a l’adreça inventada, i de cop i volta al cap d’uns dies rebo resposta del Josep.

Em va estranyar que el Josep tardés uns dies en respondre’m. Però quina la meva sorpresa quan obro el mail i em trobo un text similar al següent:

“Bon dia! No sé qui ets, suposo que et deus haver equivocat. Jo no sóc el teu amic Josep, però si sóc en Josep Querol d’Austràlia. Fa molts anys que visc a Melbourne tot i que sóc de Sabadell. M’ha fet molta il·lusió rebre notícies de Catalunya”

La cosa es va quedar així fins que aquest matí he contactat amb el meu amic Josep Querol. El Pepet m’havia enviat un mail anunciant-me que es queda 6 mesos més a Turquia vivint, cosa que m’ha fet molta gràcia perquè m’obre la possibilitat d’anar-me-n’hi de viatge. Doncs bé, a la nit, i després de sopar, he vist que en Josep m’havia fet una salutació pel Messenger, jo, li he contestat expressant-li la meva il·lusió per poder anar a visitar-lo. Quan feia tres ratlles que escrivia, en Josep m’ha respost i m’ha dit:

“Sóc en Josep Querol d’Austràlia”

M’he quedat gelat. Feia més de dos anys que l’atzar havia fet que per una equivocació, jo enviés un mail a un Josep que no era qui jo volia saludar, i ara, de cop i volta, torna a aparèixer en Josep de Melbourne. Hem estat una horeta parlant pel Messenger, ell ha connectat la càmera. És un senyor retirat, tal i com m’ha dit ell, i el seu fill li estava ensenyant a fer funcionar el Messenger.

Hem quedat per anar-nos comunicant i m’ha demanat l’adreça per escriure’ns. El primer que ha fet és donar-me la seva per si mai vaig a Austràlia. Segur que ben aviat tornarem a parlar o potser rebo una carta. Quines coses té l’atzar!!, de cop i volta a les antípodes hi ha una persona amb qui tindrem converses ben apassionants parlant d’Austràlia i de Catalunya: de la Catalunya que ell va deixar fa molts anys, marxant del seu Sabadell natal i anant a espetegar a Melbourne, i de la Catalunya actual que segurament enyora força; i de l’Austràlia desconeguda que apassiona a tants i tants, com a mi, i que el va acollir essent ara casa seva.

Benvingut Josep. Benvingut de nou a Catalunya. A la Catalunya via Messenger.