Sí, fa molts dies que no actualitzava. Ja no sé quina raó donar-vos: feina, mandra, deixadesa, altres,... bé, tan se val.
El motiu és ben important i força interessant. Què fer a La Seu un divendres al vespre, com per exemple demà a les 22h?. Doncs facilíssim, al Casal Popular del carrer Canonges es passarà “Una pinzellada sobre Bòsnia”.
El títol és del tot encertat. Després d’aquella guerra, els colors grisos poblaven les terres balcàniques, fins que un grupet de catalans intrèpids es van aventurar a donar color a aquella foscor. Com bé resa la inscripció de la casa: "hem vingut de molt lluny per donar-vos la mà i tots junts hem tocat la PAU"
Fins ara se n’han sortit força bé, i cada cop hi ha més resplendor a la “Bòsnia malferida”, nom del documental que es projectarà demà al vespre, el documental d'en Carles Bosch que ens endinssa en l’”evolució” dels bosnians després de la massacre. Rememorarem la ciutat de Srebrenica i veurem com la intransigència és pot fer mort, per veure també com la diferència pot implicar convivència pacífica.
Tot seguit farem un petit i lleuger col·loqui i si encara ens en queden ganes podrem veure l’audiovisual que vol ser el record dels camps de treball d’aquest passat 2007. Cal dir que, sense voler-ne bacil·lar, és una autèntica joia. Porta el nom de “Pinzells damunt la guerra” i és dolçament trist a la vegada que durament instructiu i emocionalment motivador.
Doncs bé, aquest any aquell petit grup de catalans es veu augmentat per uns quants urgellencs, de la ciutat o de la comarca, que s’aventuren a conèixer tota aquella gent i totes aquelles sensacions: l’Anabel, l’Andrés, la Mireia, el Pau, l’Alba,..., si tot va bé, aviat seran jugant i arrencant somriures als nens i nenes hipotecats per la massacre d’Srebrenica, reconstruint la casa de la iaia Remza a Sahbegovici, poble assolat pel genocidi i la neteja ètnica, l’endemà d’haver fet un corder a la brasa, o passejant pels carrers del barri turc de Sarajevo assaborint un cevapi amb iogurt i un kafa mentres observem la façana de la Biblioteca Nacional de Sarajevo.
Estic molt content i il·lusionat per aquest projecte que començem oficialment demà amb la xerrada- col·loqui, però que esperem que compti amb una continuitat llarga i diversa.
Vidimo se sutra- Ens veiem demà
El motiu és ben important i força interessant. Què fer a La Seu un divendres al vespre, com per exemple demà a les 22h?. Doncs facilíssim, al Casal Popular del carrer Canonges es passarà “Una pinzellada sobre Bòsnia”.
El títol és del tot encertat. Després d’aquella guerra, els colors grisos poblaven les terres balcàniques, fins que un grupet de catalans intrèpids es van aventurar a donar color a aquella foscor. Com bé resa la inscripció de la casa: "hem vingut de molt lluny per donar-vos la mà i tots junts hem tocat la PAU"
Fins ara se n’han sortit força bé, i cada cop hi ha més resplendor a la “Bòsnia malferida”, nom del documental que es projectarà demà al vespre, el documental d'en Carles Bosch que ens endinssa en l’”evolució” dels bosnians després de la massacre. Rememorarem la ciutat de Srebrenica i veurem com la intransigència és pot fer mort, per veure també com la diferència pot implicar convivència pacífica.
Tot seguit farem un petit i lleuger col·loqui i si encara ens en queden ganes podrem veure l’audiovisual que vol ser el record dels camps de treball d’aquest passat 2007. Cal dir que, sense voler-ne bacil·lar, és una autèntica joia. Porta el nom de “Pinzells damunt la guerra” i és dolçament trist a la vegada que durament instructiu i emocionalment motivador.
Doncs bé, aquest any aquell petit grup de catalans es veu augmentat per uns quants urgellencs, de la ciutat o de la comarca, que s’aventuren a conèixer tota aquella gent i totes aquelles sensacions: l’Anabel, l’Andrés, la Mireia, el Pau, l’Alba,..., si tot va bé, aviat seran jugant i arrencant somriures als nens i nenes hipotecats per la massacre d’Srebrenica, reconstruint la casa de la iaia Remza a Sahbegovici, poble assolat pel genocidi i la neteja ètnica, l’endemà d’haver fet un corder a la brasa, o passejant pels carrers del barri turc de Sarajevo assaborint un cevapi amb iogurt i un kafa mentres observem la façana de la Biblioteca Nacional de Sarajevo.
Estic molt content i il·lusionat per aquest projecte que començem oficialment demà amb la xerrada- col·loqui, però que esperem que compti amb una continuitat llarga i diversa.
Vidimo se sutra- Ens veiem demà
No hay comentarios:
Publicar un comentario