martes, 20 de mayo de 2008

EL JOSEP QUEROL DE TURQUÍA

Si no ho sabeu us ho explico. Tinc una afició secreta, i és la de descobrir persones amb el mateix nom de gent del meu voltant. Amb aquesta sort vaig trobar al Josep Querol d’Austràlia, de qui fa dies que no sé res i que si pogués llegir el post que li vaig dedicar, estaria molt content (jo, i espero que ell també), com també m’agradaria envia-li una cordial salutació.

Avui tanco el cercle, i després de molts dies de voler fer-ho faré un post per l’altre Josep Querol, el nostre, el de la Seu, o potser hauria de dir el de Turquia!! El cata- turk (català i turc)!!! I no em referixo pas a l’alter ego de “l’alliberador” dels turcs de les mans dels sultans, per donar-los un gir europeitzador, Ataturk, el pare de la partia turca, sinó al Pepet que no se n’ha anat a fer les amèriques sinó les Turquies.

Fa poques setmanes (ja en fa 3!!!!) vaig estar gaudint d’un minuscul punt de Turquía, minuscul però de 15 milions d’habitants. Dic minuscul perquè el Josep, amic, anfitrió i turc de a peu, ens repetia una i altra vegada que Istanbul no és més que una petitíssima part del què ens pot oferir Turquía. El Josep ens va preparar una guia, unes anècdotes, uns apats, uns racons, olors, imatges, dies, nits, postes de sol ennuvolades, nargiles, mocadors per velles, passejades, partits de futbol (Força Fenerbahce), marro del cafè, desitjos, pressagis, amics, xerrades, aprenentatges, ....





Descobrir un lloc nou sempre sorpèn, però si a sobre ho podem descobrir amb algú que s’ho coneix com el palmell de la mà, les experiències es tornen petites històries viscudes al màxim, això és el que ens va passar a Istanbul. El Josep no és turc de sang, és català, i molt!!, però per aquells destins de la vida ara fa un any i mig hi va anar a espetegar i se n’ha convertit de cor. Amb la seva guia i les nostres patejades (passejades) espectaculars hem descobert els racons de Constantinopla: les mesquites, entre elles la blava i Santa Sofia, el Palau de Topkapi (sense Harem), els mercats i bassars, el Bósfor, la nit turca a Taxim,... Aquí hi podem afegir al Melih, el company de pis del Josep, ell sí que és turc turc, però dels turcs de tota al vida, qui també ens ha fet molt fàcil l’estada turca amb les seves explciacions, la seva companyia present però discreta, la hospitalitat, i l’afició pel futbol que ens va dur a un esdeveniment per viure: un partit de futbol de la lliga turca on el Fenerbahce es jugava el campionat en un partit contra el no menys important equip del Genclerbirligi d’Ankara (a veure qui té moral a pronunicar-ho!!), va ser espectacular, no deixen d’animar ni perdent, no com en altres camps de per aquí a prop on sembla que si no guanyem ens canviem d’equip i a mi ja se m’han acabat els equips substitutoris. L’ambient era bestial, tal i com el defineixen a la TV quan es juguen partits internacionals en terra otomana, i tot i que al final el Melih no va poder celebrar el campionat del seu equip, ja que tot i guanyar no en va tenir prou, les experiències (no una sinó moltes) van ser espectaculars.


Doncs bé, aquest post no és més que un agraïment a qui ens ha fet tan portable i repetible (sempre és bo plantejar-se tornar als llocs i redescobrir-los de nou i sinó dieu-m’ho a mi, jijijijijiji!!!!) aquesta estada turca, i a qui tot i que ja els hi hem agrait molt, mai està de menys, tal i com diuen a Castella que “es de bien nacido ser agradecido”. Gràcies Melih, gràcies Josep, i fins aviat, se us espera a casa nostra, també vostra (teva per suposat Pepet).

Siau


PD: Xaval, ja tens una entrada més al Google.

1 comentario:

Maria Morro. Xiu-Xiu del mercat de Sineu dijo...

Hola,
Som na Maria 58 anys, de Mallorca.
El mes d'Agost hem de fer un trocet de Turquia, Antalya fins Kekova.
Son 12 persones, i no coneixem res d'aquelles terres.
Si en teniu informació, algún llibre de relats... agraïda.

xiuxiu@ono.com